Breu història de la vall de Núria i el santuari
Les coves properes a Núria (Rialb, Queralbs, Fustanyà…) van allotjar els primers pobladors de la regió, que vivien de la caça, la ramaderia i l'agricultura. La presència de restes humanes, eines, ceràmiques, pintures i construccions megalítiques demostren que aquesta zona ja estava habitada al Paleolític i al Neolític. A prop del Salt del Sastre, al camí vell de Queralps a Núria, van existir unes mines de coure on s'han trobat eines de l'edat romana, la qual cosa ens indica que les mines ja eren conegudes i explotades en aquells temps. Al segle X, la vall de Ribes de Freser pertanyia a la casa de Cerdanya. Entre els anys 1002 i 1003, Oliba va renunciar al seu títol de comte de Cerdanya i Besalú per ingressar com a novici al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, cenobi que pertanyia a la seva família i del qual va ser elegit abat l'any 1008, ostentant des de llavors els títols d'abat de Santa Maria del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà. L'abat Oliba va cedir els drets de pasturatge de la Coma de la Vaca i la Coma del Freser al monestir de Sant Joan de les Abadesses, convertint-se en el propietari de les terres que envoltaven la vall de Núria. La vall apareix reflectida en un text per primera vegada el 1087, quan Guillem Ramon I de Cerdanya, besnét de l'abat Oliba, va autoritzar el monestir de Santa Maria de Ripoll a pasturar el bestiar a les pastures de les sets valls de Núria. El monestir de Ripoll, igual que el de Sant Joan de les Abadesses, havia estat fundat per Wuifredo el Pelós. L'escrit que donava fe d'aquesta cessió està considerat com el primer document que fa referència explícita a Núria, anomenant-la “Annuria”. La llegenda fa coincidir aquest esdeveniment històric amb la construcció d'una petita capella i la troballa de la imatge de la Verge de Núria (1079). Durant l'Edat Mitjana (1162) es va construir al costat de la capella de Núria un petit hospital, amb la intenció d'atendre els viatgers i pelegrins que creuaven cap a França i els pastors de la regió. Als segles XIII i XIV, un o dos preveres guardaven la petita capella i l'hospital, fundant amb el pas dels anys una confraria que va rebre indulgències papals el 1162 (Alejandro III), 1338 i 1638 (aleshores, l'hospital i la confraria posseïen béns territorials de la Cerdanya i el Ripollès). Per aquell temps, la vall de Ribes formava part de la subvegueria de Ribes que, fins al segle XVI, va estar vinculada a la vegueria de la Cerdanya. A partir de llavors, va passar a formar part de la subvegueria de Comprodón ia la subvegueria de Berga. A nivell religiós, la vall de Ribes i Núria sempre han pertangut al bisbat d'Urgell.
Els terratrèmols de 1427 i 1428 van destruir l'hospital de Núria i la capella, sent reconstruïts parcialment el 1449 gràcies a l'ajuda de la Reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. A partir del 1460, la capella es va convertir en un petit Santuari i els veïns i un rector de Queralps van passar a encarregar-se del manteniment i la conservació del Santuari de Núria i del nou hospital contigu. A pocs metres del Santuari, al costat del camí que baixa cap a Queralps, es va construir el 1615 la primera ermita dedicada a Sant Gil, al mateix lloc on es va trobar la imatge de la Verge. Un cop l'ermita va començar a rebre fidels, tota la vall en general va experimentar un augment notable de visitants, obligant a convertir en alberg el petit hospital (entre 1640 i 1648) alhora que es reconstruïa el Santuari (el 1728 s'hi afegiria un cambril per a la Verge). Al segle XVII, les tropes franceses van envair la vall arran de la Guerra dels Segadors (1640-1652) i del conflicte bèl·lic que Castella i França mantenien des de 1635. La confrontació va finalitzar amb el Tractat dels Pirineus (1659), que cedia el Vallespir, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i una part de la Cerdanya a França. Dempuèi alavetz, Núria se convertiguèt en lo limit territorial entre Espanha e França, en facilitant lo desvolopament del contraban e l'aparicion de bandolers. Contribuí a la popularitat de Santuari l'obra de Francesc Marés “Història i miracles de la Sagrada Imatge de la Mare de Déu de Núria”, escrita poc abans de 1666 i reimpresa moltes vegades fins a finals del segle XIX. Model en el seu gènere, l'obra de Marés recollia a cada nova edició nous miracles. Després de la Guerra de Successió, l'ocupació napoleònica, els conflictes entre liberals i absolutistes i les guerres carlines, va arribar una etapa de relativa calma a la vall de Núria, que va allotjar el 1823 el general Espoz i Mina, durant l'ofensiva contra la regència d'Urgell.
A mitjans del segle XIX es van construir els nous edificis destinats a allotjar els pelegrins que visitaven Núria i el 1883, sota la direcció de Calixte Freixe, es va col·locar la primera pedra de l'actual Santuari, inaugurant-se el 1911. El 1931 es van iniciar les obres de la Casa de Sant Gil, que es convertiria a l'Hotel Vall de Núria i es va aixecar l'ala destinada als apartaments. Després de la proclamació de la II República el 14 d'abril del 1931, el Parlament de Catalunya va decidir que la redacció del projecte de l'Estatut d'Autonomia tindria lloc al Santuari de Núria. El mes de juny del mateix any, una ponència designada a aquest efecte va pujar a Núria i hi va passar tres dies. El projecte d'Estatut es va redactar a l'habitació 202 de l'hotel (que actualment és la 225). Després que l'Estatut rebés la conformitat dels governants municipals, el poble el va ratificar a les urnes el 2 d'agost de 1931 amb una participació del 75% i el 99% de vots a favor. El text, conegut popularment com a “Estatut de Núria” o “Estatut de 1932” va ser aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932. El 22 de juliol de 1936, tres dies després de l'inici de la Guerra Civil, el rector de la parròquia, el capellà Ventura Carrera, es va escapar a França pel Coll de Finestrelles, carregant amb la imatge de la Verge de Núria i altres estris de valor. Volia salvar la Verge dels milicians i la crema indiscriminada d'objectius religiosos.
La imatge va estar oculta a Suïssa fins al 1941, any en què va tornar al Santuari de Núria. La Generalitat de Catalunya es va fer càrrec del Santuari i el 1937 el va convertir en un hospital per als ferits a la contesa. Al final de la guerra, l'exèrcit de Franco va instal·lar a la vall un lloc de vigilància i control a càrrec de l'exèrcit. El 1946 es va modificar la façana del santuari i el 1963 es va inaugurar el Via Crucis. Després d'uns anys de tranquil·litat, el 9 de juliol del 1967 la Verge va ser segrestada per un grup de cristians catalans, en un acte de propaganda contra el règim franquista, que imposava bisbes d'ocupació castellans a Catalunya. Els segrestadors van baixar a peu fins a Queralbs i d'aquí amb cotxe cap a Girona. Finalment, van traslladar la imatge a una casa rural del Vallès i d'aquí fins a un pis de Barcelona.
El llavors ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga, va donar la consigna de no parlar més del fet fins que s'aturessin els autors, però malgrat les seves intenses indagacions, ni la policia ni la Guàrdia Civil no van aconseguir mai trobar-los.
D'altra banda, es va haver de coronar canònicament una reproducció de la imatge original, no va assistir el nunci del Papa com estava previst i la festa va resultar insípida. Uns anys més tard, exactament el 29 de gener del 1972 l'advocat barceloní i després senador Josep Benet va tornar la imatge al bisbe d'Urgell, que era Joan Martí Alanís, parlant sempre sota secret de confessió. S'havien complert bona part de les condicions que havien posat els segrestadors. El bisbe castellà Marcelo González havia deixat la seu de Barcelona unes setmanes abans, l'Abat Escarré havia tornat del seu exili, encara que ja difunt, i el general Franco havia renunciat al privilegi de presentar candidats al Vaticà per anomenar nous prelats.
Amb el pas dels anys, el Santuari de Núria va començar a evolucionar, essent necessàries diverses renovacions i ampliacions fins a arribar al present, amb el Santuari en forma de quadrat obert per un dels costats. Actualment, si mirem cap al llac, a la dreta de l'església trobem l'Hotel Vall de Núria ia l'esquerra els apartaments i les noves habitacions de l'hotel, recentment renovats, oferint més comoditat al visitant (l'hotel es troba immers en la renovació de totes les habitacions).
La Verge de Núria és la patrona del bisbat d'Urgell i dels pastors del Pirineu, que la consideren la patrona de la fertilitat. Segons la tradició, la Mare de Déu és capaç d'ajudar a vèncer l'esterilitat femenina si les dones col·loquen el cap sota l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana alhora. Cada repic representa un fill amb qui s'espera que la Mare de Déu la beneeixi. Des del 1983 la Verge de Núria és també la patrona dels esquiadors catalans. La seva festivitat se celebra el dia 8 de setembre. Altres festes importants a tenir en compte són el 29 de juny (San Pedro), data en què el Santuari antigament obria les portes, tancant-les el dia de Sant Miquel, el 29 de setembre. El dia 1 de setembre se celebra la festa de Sant Gil, dedicada als pastors. Amb l'arribada del cremallera, el santuari va poder obrir durant tot l'any.
80 anys del ferrocarril cremallera
Abans de la inauguració del ferrocarril cremallera de la vall de Núria, el 22 de març de 1931, el Santuari i el seu entorn vivien aïllats de la civilització, obligant a transportar tot el material que es necessitava per fer el manteniment quotidià del Santuari o per construir-ne de noves instal·lacions, a peu o en mules, a través del camí vell de Queralps a Núria o per Fontalba. Els traginers, que feien el transport amb els seus animals de càrrega, s'enfrontaven a un trajecte llarg i ple de dificultats, suportant copioses nevades a l'hivern i els problemes que comporta el desglaç a la primavera. Els devots de la Verge de Núria que volien visitar el Santuari tenien el mateix problema. Per accedir-hi, havien de caminar tres o quatre hores en sentit ascendent, complicant-se la pujada amb l'arribada de les primeres neus. Quan, per Sant Pere, el 29 de juny, es tornava a obrir el Santuari, no era estrany trobar el camí fet malbé a conseqüència de les nevades i el desglaç. A partir del 1916, el Santuari va començar a obrir les portes durant l'hivern, un bon alcient no només per als pelegrins, sinó també per a esquiadors, alpinistes i excursionistes, que aleshores començaven a estendre les seves activitats pels principals massissos del Pirineu. Tot i que els alpinistes portaven un equip tècnic superior al dels pelegrins, aquests també havien de fer un gran esforç a l'hora de pujar fins a Núria per practicar el seu esport favorit. El 1917 es va començar a plantejar la necessitat de construir una carretera o un funicular que arribés fins a Núria. El bisbe d'Urgell, Joan Benlloch i el seu successor, Justí Guitart, eren entusiastes partidaris d'aquesta solució, ja que tots dos creien que la construcció d'un ferrocarril o podia augmentar el nombre de pelegrins del Santuari de la Mare de Déu de Núria. Un després es va optar per construir una via fèrria entre Ribes de Freser i Núria, descartant completament la idea de la carretera. Tot i que el 1920 la idea del funicular encara flotava a l'ambient, quatre anys més tard es va descartar el funicular i va cobrar força la idea del ferrocarril cremallera, seguint l'exemple dels Alps i les Muntanyes Rocoses als Estats Units. El 20 de novembre del 1926, el Govern d'Espanya va ser llum verda al projecte i just un any després, l'empresa Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP), responsable del cremallera de Montserrat, va obtenir la concessió. Les obres es van iniciar el 24 de maig de 1928, sota la direcció de Fenech i Muñoz. La construcció de la via, juntament amb els túnels, els ponts i els viaductes es va iniciar simultàniament a Núria ia Ribes de Freser. Per realitzar una obra de tamanyes característiques es va contractar un nombre aproximat de 800 obrers, arribant als mil a l'estiu. Els rails (1.000mm) i la cremallera no es van començar a instal·lar fins a principis de 1930, col·locant-se en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores i els vagons que posaven a prova la línia ajudaven a traslladar els obrers i tot el material. El 30 de desembre del 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor procedent de Montserrat. El 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el ferrocarril cremallera de la Vall de Núria, amb una longitud total del trajecte de 12,5km, 7 en cremallera i 5,5km en adherència.
La línia supera 1.058m de desnivell utilitzant el sistema de cremallera de dent doble fabricat per la Societé d'Usines de L. Van Roll de Suïssa, que permet remuntar pendents de fins al 15% (al tram d'adherència el pendent màxim és del 5 ,5%). El 1935 es va inaugurar l'estació de Ribes-Enllaç, connectant la línia amb el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i la Tour de Querol. La Guerra Civil obliga a fer ajustaments en els horaris i el cremallera funciona intermitentment fins al 1939. El 1953 es va iniciar la construcció de l'actual estació de Núria, i es va potenciar l'esquí i l'alpinisme a la zona. Després de les greus inundacions que van assolar moltes zones de muntanya d'Espanya, (la Vall de Núria inclosa) el 1982 la Generalitat de Catalunya inverteix al Consell d'Administració de l'empresa concessionària (FMGP). El 2 de gener del 1984 el cremallera s'incorpora a la xarxa de la FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). El 1985 entren en servei els nous automotors dobles de l'ésser Beh 4/8 construïts a Barcelona per la Maquinista Terrestre i Marítima amb llicència de l'empresa suïssa SLM. A poc a poc la línia, les estacions i el material mòbil es van adaptant al present, renovant-se la via al tram de cremallera entre 1998 i 1999. El 2003 entren en servei dos nous automotors articulats de la sèrie GTW 2/6 construïts a Suïssa per la signatura Stadler. Actualment, la línia s'ha renovat totalment, inclosa catenària. S'ha construït una nova subcentral elèctrica a Núria i s'ha substituït l'aparell de transició a cremallera adaptant-lo a la nova sèrie GTW (la mateixa que cobreix la línia entre Täsch i Zermatt a Suïssa). El nou túnel del Roc de Dui (1.350m) ha reduït el temps de viatge (40 minuts entre Ribes de Freser i Núria) alhora que ha augmentat la seguretat i la comoditat dels passatgers.
1819731 visites des de lunes 19 agosto, 2013
